EASTWOOD MÚSIC

Si bé no em considere un gran seguidor de Clint Eastwood, reconec que cada vegada m’agrada més la seua tasca com a director, i sobre tot com a compositor de la música per a les seues darreres pel.lícules. Encara que començant amb la pobre obra per a Mystic River (2003), resulta més que recomanable (tant el film com la música) Banderas de Nuestros Padres (2006), amb un to heroic però gens emfàtic, molt elegant i sentit, acorde amb la filosofia de la pròpia pel.lícula.
Fa poc vaig poder vórer la seua pel.lícula més recent, estrenada l’any passat, El Intercambio (Changeling), un exercici per al lluiment d’una Angelina Jolie sobresalient, digna (segons la meua opinió) d’haver guanyat l’Òscar. Aquest drama conta la història d’una mare coratge en busca del seu fill desaparegut en l’Amèrica del Nord de finals de la dècada dels anys 20 i inicis dels 30. Destaque a més la magnífica ambientació, en quant a escenaris (interiors i exteriors), vestuaris, caracterització, etc.

L’obra musical d’Eastwood per a la pel.lícula reforça el seu caràcter emotiu, intimista en ocasions, dramàtic en altres, predominant el so d’una trompeta en el bell tema principal, i l’acompanyament de les dolces i melancòliques melodies del piano, arredonint una creació sobria, en la línea del compositor, i molt elegant. El pitjor, com també es pot observar en altres composicions d'aquest autor, que la música és un tant repetitiva en ocasions.
En definitiva, recomane aquesta pel.lícula (i aquesta banda sonora) a tots els seguidors de Eastwood i als que no ho són tant (com jo).

LOST EN CUATRO

Des de fa uns mesos en que es va confirmar la compra de la sèrie Lost (Perdidos) per Cuatro, els aficionats a les aventures de Jack, Sawyer, Kate i la resta en una illa misteriosa del Pacífic sud vam estar de enhorabona. El canal de televisió no ha reparat en publicitar a totes hores aquest fet i d’anunciar l’emisió imminent de les primeres tres temporades, continuant, en primícia en Espanya, amb la quarta, quinta i sisena (i última).

Desgraciadament la passada setmana Pablo Motos va protagonitzar un espectacle lamentable entrevistant Jorge García (Hugo Reyes), actor/personatge al que podria haver tret molt més de suc, no deixant-se llevar per preguntes ridícules. Eixe mateix dia em vaig enterar que l’estrena de Lost en Cuatro serà demà diumenge, i s’emitiran els primers sis capítols de la primera temporada. Després del maltrat que va patir aquesta meravellosa sèrie en La 1 i posteriorment en La 2 de Televisió Espanyola, no crec que aquestes siguen maneres de començar. Què us sembla?Tota vesprada veient Lost potser massa, i a més, considere que diumenge és mal dia.
De totes maneres, anime als que no hagen vist mai la sèrie que li donen una ullada. Després de vórer el primer capítol ja no hi haurà escapatòria… Booom.

5ª SETMANA DE CINE A CASTALLA

Entre els dies 29 de juny i el 5 de juliol, el Cine Club “Annie Hall” organitzarà en la Casa de Cultura de Castalla la V Setmana de Cine, que aquest any ve amb diverses novetats.
Aquesta celebració per als cinèfils contarà amb la habitual mostra de curts, a la que es sumarà una altra de documentals naturals, que tractaràn sobre el paisatge protegit del Maigmó i el Sit. A aquestos concursos es suma una tercera mostra, encara més original, denominada Castalla en 60 segons, consistent en la projecció de nanometratges de tant sols un minut de duració sobre el nostre poble.

Els premis que es concediran, segons la organització, seran per al millor curt, millor curt del públic, millor documental natural (concedit per l’associació “Natura i Gent”, que col.labora amb el Cine Club), millor nanometratge i millor nanometratge del públic.
Estic convençut que aquesta nova convocatòria tindrà com a mínim el mateix èxit que les anteriors edicions, i que el material presentat, que fins ara ha donat mostres de una gran creativitat i originalitat, serà inclús de major qualitat.
La inscripció està oberta i les bases es poden consultar als enllaços publicats a les webs de CASTALLA AL DIA y QUINA CASTALLA VOLEM.

"MUNDOBSO" ES RENOVA

Com s'anuncia en la seua web www.mundobso.com es renova, deixarà de funcionar la ruta antiga i des del pròxim dilluns hi haurà una nova pàgina en funcionament, i per a accedir a ella i/o publicar comentaris caldrà registrar-se.

Aquesta magnífica web, creada per Conrado Xalabarder, està dedicada a les bandes sonores de pel.lícules i conté una enorme base de dades sobre obres i compositors, a més d'oferir notícies i informació sobre noves edicions musicals.

MundoBSO ha rebut desde la seua creació, en novembre de 2001, un total de 5.414.054 visites (mitjana de 1060 diàries), tractant-se de la més important web sobre el tema al pais.

EL RETORN DELS TITANS

Ja és oficial. Des de fa uns dies diversos mitjans de comunicació informen que ja ha començat el rodatge de una nova versió de Clash of the Titans (Fúria de Titans), la fantàstica pel.lícula de 1981 basada en la mitologia griega i en la història de Perseo.


No recorde quantes vegades vaig visionar esta cinta, a la que tinc especial afecte (res més aparéixer en DVD la vaig adquirir per a continuar gaudint-la). Cal recordar que un dels grans alicients d’aquest film és que conta amb els entranyables efectes especials del geni Ray Harryhausen, consistents en el montatge fotograma a fotograma dels moviments de les diverses criatures fantàstiques presents en la pel.lícula (la gorgona Medusa, el tità Kraken, el caball alat Pegàs, i un llarg etcètera). La meravellosa banda sonora de Laurence Rosenthal (especial atenció al tema romàntic entre Perseo i Andròmeda, i els misteriosos de la gorgona i la llaguna Estígia) aconsegueix enaltir la grandesa del mite i el dramatisme de nombroses escenes.

Per a aquest esperat remake s’ha buscat al jove actor australià San Worthington (que sustitueix al televisiu Harry Hamlin de la versió de 1981 com a Perseo, i al que prompte vorem en Terminator: Salvation). Ni més ni menys que el gran Liam Neeson farà de Zeus (en la versió antiga era el molt més gran Laurence Olivier), i Ralph Fiennes encarnarà a Hades, el déu dels Inferns. Soles falta vórer com aquesta història es modernitza visualment i si l’estil de la nova producció, que sembla s’aproximarà molt al tractament de 300, aconsegueix captivar-nos com va fer la primera versió.

LA PASSIÓ SEGONS MAURICE JARRE

Després d'uns quants anys i aprofitant l'arribada d'aquesta Setmana Santa que ja acaba, he volgut revisitar una de les pel.lícules que més m'han impressionat des de sempre: Jesús de Nazareth. Encara que no simpatitze gens amb l'església, reconec que aquesta és l'aproximació més digna a la figura de Jesús, escapant de les exaltades versions anteriors i posteriors sobre esta història.

Estrenada l'any 1977, recorde que en Espanya s'ha emitit sempre en forma d'una llarga pel.lícula de més de 3 hores de duració, aprofitant la Pasqua. Afortunadament la seua edició en DVD ens ha fet descobrir el seu format original, i és que Jesús de Nazareth és en realitat una mini-sèrie de 4 capítols de hora i mitja aproximadament cadascú. És per això que podem vórer en esta nova edició moltíssimes escenes noves, el que ha requerit un nou doblatge, que no m'agrada massa, però que actualitza d'alguna manera el film.

Franco Zeffirelli va dirigir aquesta superproducció amb una llarga llista d'actors molt coneguts on destaca per damunt de tots Robert Powell, el protagonista, de mirada penetrant, impassible, mística, amb un paper meravellosament representat i molt sentit.

La pel.lícula reflexa amb una austeritat sorprenent nombroses escenes del Nou Testament, amb una posada en escene senzilla i gens pretenciosa, serena i reflexiva, atentent especialment a retractar de forma el més fidedigna possible escenes de l'època, vestuaris, localitzacions, arquitectures, costums, etc., i prestant especialment atenció a la pobresa imperant en el moment.

Un altre encert de la pel.lícula és contar amb la meravellosa banda sonora de Maurice Jarre, el qual va morir fa dues setmanes. Aquesta composició consta fonamentalment d'un tema central contundent on la percusió té una gran força, encara que la resta és més calmada, presenta diferents variants d'aquest tema i melodíes palestines on s'aprofiten instruments tradicionals de la regió.

Desgraciadament el cd editat al nostre pais únicament conté uns 40 minuts de música quan el metratge total, com he dit, és d'unes 6 hores. Moltes escenes no presenten música, amb el que es busca incidir en l'emotivitat i l'intimisme, però en altres la solemnitat de la composició de Jarre enalteix la bellesa del moment.

En definitiva, i encara que comprenc que a molts no interessarà un film com aquest, recomane donar-li una oportunitat perquè és una obra d'un gran valor cinematogràfic, una costosa reconstrucció de la vida de Jesús i de la Palestina de principis d'era, amb tot luxe de detalls, respectuosa i honesta.

kCINEMASOUND

Aquest blog de nom tan extrany ha sigut creat per a compartir opinions entre els que estiguen interessats pel món del cinema i la música composada per a pel.lícules o bandes sonores.
En breu publicaré una primera entrada, a vórer com funciona açò dels blogs.
Les opinions expresades a aquest blog són personals i seran respectades altres opinions i crítiques no coincidents. Es tracta de crear un fòrum d'opinió sobre aquestos temes, intercanviar informacions, experiències i coneixements.
Fins ara.