Després d'uns quants anys i aprofitant l'arribada d'aquesta Setmana Santa que ja acaba, he volgut revisitar una de les pel.lícules que més m'han impressionat des de sempre: Jesús de Nazareth. Encara que no simpatitze gens amb l'església, reconec que aquesta és l'aproximació més digna a la figura de Jesús, escapant de les exaltades versions anteriors i posteriors sobre esta història.
Estrenada l'any 1977, recorde que en Espanya s'ha emitit sempre en forma d'una llarga pel.lícula de més de 3 hores de duració, aprofitant la Pasqua. Afortunadament la seua edició en DVD ens ha fet descobrir el seu format original, i és que Jesús de Nazareth és en realitat una mini-sèrie de 4 capítols de hora i mitja aproximadament cadascú. És per això que podem vórer en esta nova edició moltíssimes escenes noves, el que ha requerit un nou doblatge, que no m'agrada massa, però que actualitza d'alguna manera el film.
Franco Zeffirelli va dirigir aquesta superproducció amb una llarga llista d'actors molt coneguts on destaca per damunt de tots Robert Powell, el protagonista, de mirada penetrant, impassible, mística, amb un paper meravellosament representat i molt sentit.
La pel.lícula reflexa amb una austeritat sorprenent nombroses escenes del Nou Testament, amb una posada en escene senzilla i gens pretenciosa, serena i reflexiva, atentent especialment a retractar de forma el més fidedigna possible escenes de l'època, vestuaris, localitzacions, arquitectures, costums, etc., i prestant especialment atenció a la pobresa imperant en el moment.
Un altre encert de la pel.lícula és contar amb la meravellosa banda sonora de Maurice Jarre, el qual va morir fa dues setmanes. Aquesta composició consta fonamentalment d'un tema central contundent on la percusió té una gran força, encara que la resta és més calmada, presenta diferents variants d'aquest tema i melodíes palestines on s'aprofiten instruments tradicionals de la regió.
Desgraciadament el cd editat al nostre pais únicament conté uns 40 minuts de música quan el metratge total, com he dit, és d'unes 6 hores. Moltes escenes no presenten música, amb el que es busca incidir en l'emotivitat i l'intimisme, però en altres la solemnitat de la composició de Jarre enalteix la bellesa del moment.
En definitiva, i encara que comprenc que a molts no interessarà un film com aquest, recomane donar-li una oportunitat perquè és una obra d'un gran valor cinematogràfic, una costosa reconstrucció de la vida de Jesús i de la Palestina de principis d'era, amb tot luxe de detalls, respectuosa i honesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada