POTTER AFLUIXA

Encara no he pogut vórer l'última aventura de Harry Potter. Des del principi em va sorprende la increible complexitat d’algunes trames, i és per això que de vegades es fa necessari tornar a visionar l’anterior entrega per a vórer una nova. Éste és el cas de Harry Potter i el misteri del príncep. Més màgia, més personatges, més encanteris, etc.

Musicalment parlant, i deixant a banda que soc un fan (en terminologia Facebook) de John Williams, estic encantat amb les bandes sonores de les tres primeres parts de la saga màgica, més que recomanables, i especialmente de la tercera (Harry Potter i el presoner d’Azkaban), on Williams ens regala moments inoblidables: l'excepcional “Aunt Marge's Waltz”, un vals clàssic amb l’encant misteriós de l’univers Potter, “Buckbeak's Flight”, un enèrgic i absolutament emocionant tema per al vol en l’hipogrif, i el millor tema de tota la saga (per ara): “A Window to the Past”, un exquisit i romàntic tema de posar els pèls de punta.

A continuació va prendre el relleu Patrick Doyle, que va composar una obra novedosa, grandiloqüent i molt variada per a Harry Potter i el calze de foc, però considere que no va ser acertada l’elecció de Nicholas Hooper per a les dos últimes cintes, baixant clarament la calitat i varietat musical que caracteritzava les pel.lícules anteriors.

En definitiva, després de “l’era Williams”, i sense valorar altres aspectes de les pel.lícules de Potter, considere que podria haver sigut possitiu un canvi de compositor, però amb Hooper podem escoltar dues bandes sonores que ni enganxen, ni sorprenen, ni resulten tan familiars i encantadores com les primeres.

Esperaré a vórer l'última de Harry.

Harry Potter i la pedra filosofal (John Williams): 7,5

Harry Potter i la càmera secreta (John Williams i William Ross): 6,5

Harry Potter i el presoner d’Azkaban (John Williams): 8

Harry Potter i el calze de foc (Patrick Doyle): 7

Harry Potter i l’ordre del fénix (Nicholas Hooper): 5,5

Harry Potter i el misteri del príncep (Nicholas Hooper): 4

CURTS I NANOS GUANYADORS

La Vª Setmana de Cine de Castalla acabà el diumenge passat amb l'entrega de premis. Cal destacar la qualitat de les obres presentades, si bé és necessari animar a la gent per a que presente més curts en futures edicions.
Als guanyador: enhorabona!!

PREMI DEL JURAT PER AL MILLOR NANOMETRATGE:
De Cassana a Castalla, de José Carlos Pardines

PREMI DEL PÚBLIC PER AL MILLOR NANOMETRATGE:
Looking for Red, de Gema Jover i Inés Leal

PREMI DEL JURAT AL MILLOR CURTMETRATGE:
La part on no dormim, de Toni Doménech

PREMI DEL PÚBLIC AL MILLOR CURTMETRATGE:
Cine de barrio, d'Amador Pérez

FONT: www.castallaaldia.blogspot.com

MÚSICA ROBÒTICA

Sorprenentment la primera part de Transformers va ser un gran èxit de taquilla a gran part del món, el que deixava les portes obertes a una sequela dos anys després. Transformers: Revenge of the Fallen garanteix més efectes especials, una dèbil història i nous excepcionals plans de l’espectacular Megan Fox. Cine-espectacle idoni per a la temporada d'estiu.
Però deixant tot açò a banda, la interminable lluita entre Autobots i Decepticons amaga una composició musical molt peculiar, dues vegades encarregada al jove Steve Jablonsky.

Ningú li pot negar que procedeix de l’escola germana del genial Hans Zimmer (de vegades també sobrevalorat), en quant usa (i abusa) del sintetitzador per a donar major intensitat a les seues obres. La diferència radica en què, en la primera part de la saga es pot trobar entre tant de soroll alguna melodia genial (“Autobots”, “All Spark”) i notables moments d’acció (no tots els compositors són capaços d’aconseguir-los). Si bé no és apta per a tots els paladars, Transformers es troba carregada d’epicitat, d’un to apocalíptic (“Arrival to Earth”) i de vegades irritantment repetitiu. Un score comercial per a una cinta comercial, el que provoca molts detractors entre els amants de les bandes sonores. La meua opinió: acompleix el seu objectiu. Els gelats cossos dels robots requerixen una obra sintètica, sense cor, gèlida, amb tocs marcials i heroics. I és tot això el que crea Jablonsky amb la seua vigorosa composició.
Desgraciadament la segona part ens sap molt a poc, ni tan sols arriba a igualar a la primera. Una llàstima. Molt més impersonal, falta d’idees i d’un leitmotif recurrent i que ens ajude a seguir la història.

Esperem a la tercera?

Nota BSO Transformers: 6,5
Nota BSO Transformers: Revenge of the Fallen: 4