LANGDON A ROMA

Feia ja temps que no anava al cine, i és que amb els temps que corren soles aprofite quan alguna pel.li m’atrau poderosament. En este cas va ser la continuació d’aquell arxi-famós Codi da Vinci del que tant es va parlar i que tants comentaris (bons i roïns, clar) va provocar entre lectors del best-seller i espectadors a les sales.
Àngels i Dimonis és prou més que una continuació. Si bé se li poden criticar molts aspectes del guió (no crec que una científica com la coprotagonista puga traduir a la perfecció un manuscrit en llatí, etc.), és d’agrair que Tom (Robert Langdon) Hanks porte un pentinat tan ridícul com en la primera part. Especial menció el paper (o més bé l'actuació) d'Ewan McGregor, una gran elecció. La cinta és divertida, prou interessant i sobretot d’un ritme trepidant, doncs té molta més acció que la primera.

Per altra banda, li done un sobresalient a l’ambientació i a les localitzacions. Qualsevol amant de la "ciutat eterna" com jo agrairà l’aparició de llocs tan coneguts com la Piazza del Popolo i alguns racons de les rodalies del Vaticà, Per cert que la plaça i la basílica de Sant Pere apareixen continuament.
Hans Zimmer, després de composar la música per a la primera part, crea en esta ocasió una partitura encara més exagerada, molt de l’estil que el caracteritza aquestos darrers anys, si bé ara es torna encara més oscura, dramàtica i inclús apocalíptica. De vegades resulta excesiva i cansa, però en altres ocasions reconec que acompanya perfectament el ritme de l'acció.